TRIVANDRUM-VARKALA

Agafem el primer tren de la india a les 10:40h per anar cap al nord per la costa, una hora de camí fins arribar a Varkala, segons diu la guia, una de les millos i tranquil•les platjes de la costa. 

Un cop arribem, el nostre taxi driver ens porta al Bamboo House on per 800 INR (7,60 euros les dos), dormim en una cabaneta de bambú al costat de la platja, on la Sandra es troba una noia que treballava amb ella i tenen la sort de viatjar un any pel sud-est Asiàtic.

Els tuk-tuks i taxis indis, encara que els hi diguis un lloc on vols anar-hi a passar la nit, ells et portaràn on volen, on normalment si ti quedes, cobren una comissió del gerent del hotel, guest house, antro.... (em fiquen molt nerviosa fent això, perquè no hi ha manera de que et surtin les coses a la primera...)

Per dinar provem el típic peix de Kerala que per mi, enlloc de ser peix és curry amb una mica de peix.

Acabem el dia fent unes Kingfishers strong (cervesa India) amb la parella de catalans i on decidim que demà marxarém a Allepey perquè el segon dissabte d'Agost, un cop l'any, fan la NEHRU TROPHY SNAKE BOAT RACE, una famosa regata en la que competeixen enormes "chundan vallam" (barcos de regata) en el llac Vembanad. Aquests barcos amb la proa aixecada en forma de serp, avancen gràcies a l'esforç de 100 remers que canten al uníson. 

Aquest esdeveniment anual congrega a milers d'espectadors de tot India i rendeixen homenatge a les tradicions marineres i guerreres de l'antiga Kerala. (Fins aquí la traducció literal de la meva Lonely Planet del Sur de India del 2010).

Pensaba que jo parlaba malament l'Anglès, però fins ara ens hem entés, però aquí ja és una altra història... els indis no parlen RES anglès i els que el parlen, ho fan en un to indi, impossible d'entendre res... ens en sortirém? Sobreviuré els pròxi s 23 dies??

Seguirém informant...

MAAFUSHI (5 DIA) I INDIA

Ens preparen l'esmorzar a les 6:45h perquè hem d'agafar el ferry públic que ens portarà fins a Malé a les 7:30h.

Últimes hores al paradís, despedint-se de nosaltres molt amablement i jo amb el cor encongit.

Resum de despedes comunes individuals al PICNIC INN: 

Dormir: 75 euros (4 nits)

Sopars al hotel: 15 euros (4nits)

La sortida d'immigració no es fa tant llarga ni pesada com l'entrada, ens dirigim a l'avió que ens portarà en una hora a Trivandrum, Kerala (India).

Cagada pel que m'espera, em sorprén gratament que no siguin tant escandalosos, pesats, descarats ni antipàtics com m'esperava després de viure a l'infernal Mumbay durant 4 dies...

Caminem 2 hores amb la motxilla a l'esquena i busquem lloc on passar la nit, descobrim atònites que les guest house cutres de collons, són bastant més cares que un hotel amb el seu porter trajeat que ens obre la porta quan entrem. 

Cansades del viatge i el soroll, ens refugiem a la nostra habitació veient programes americans de famílies obeses que nomès fan que reflexar lo bo i millor de la societat americana.

MAAFUSHI- 3 i 4

Que fer a Maldives quan plou??? Anar a bucejar!!! I això és el que vaig fer durant els dos dies següents!

Molts bucejadors professionals trien Maldives com a únic destí per gaudir d'aquest addictiu i fascinant esport: el buceig. I quina millor manera que fer-ho amb els maquíssims i encantadors divers de MAAFUSHI DIVE!!!

Després de fer dos immersions al dia i baixar 30m, tinc el gran plaer de veure taurons de puntes negres i blanques, peixos de molts colors i gegants(gairebé més grans que els taurons), tortugues, coralls i nombrosos peixos dels cuals no en se el nom.

Maravellada i fascinada per tenir aquest gran plaer, tornem a terra ferma, no podría ser més feliç...

La pluja de mitja tarda em dona una petita treba per per poder absorvir els últims rajos de sol de Maldives i respirar l'aire net i pur d'aquesta magnífica illa.

Els núvols començen a aparèixer i enmig d'una magnífica posta de sol, la gent surt com els bolets a la Fageda de'n Jordà per tenir record de l'espectacle que visualitzem davant nostre: palmeres, platja, sorra, aigua transparent, núvols i sol ponent-se... a parti d'aquí, tothom pot fer-se una idea de perquè les meves narracions són tant poètiques, melancòliques i crec que no estàn a l'alçada del que he viscut aquests dies...

Allargant les hores que ens queden per disfrutar del paradís i enmig de la foscor (quan es pon el sol és difícil de veure-si, la il•luminació és de lo més escàs), decidim anar a passejar i entrem en una botiga de quadres pintats per ells, acabem parlant, posant-nos cançons espanyoles i tocant la guitarra, sota la meva fascinació per com poden ser tant extrahordinàriament amables, simpàtics i sobretot guapíssims, ens regalen un coco pintat per ells que el venen de souvenir a la botiga. Sens dubte, el millor souvenir de tot el meu viatge!

Després d'estar hores amb ells, ens diuen que van a assejar les cancons típiques maldiveses i els hi acompanyem. L'espectacle que ens ofereixen uns 15 nois tocant els "drums", ballant i cantant no té preu. Ens expliquen que assajen perquè tenen un concert a Malé per recaudar diners per Palestina i també perquè són els encarregats d'amenitzar la velada als hostes dels resorts privats.

Demà marxem i sento una barreja de tristesa, malancolia i privilegi que barrejats només fan que reafirmar-me en que no es necessiten gaires coses per ser feliç i que no podría viure sense la platja ni les palmeres (si, a la Barceloneta també n'hi han, però el sentiment no és ben bé el mateix,,,).

No podríem tenir una millor despedida, a l'alçada de la seva gent i els seus paisatges.

MAAFUSHI-2

Ens despertem pensant en el nostre esmorzar inclós! Bastant potable: torrades amb mantega i mermelada, cofee, tea, suc i un menjar tapat en cassoletes que per mi semblen més un dinar que un esmorzar! 

Després de despertar reiteradament la Bella Dorment (Guillermo Zeller), ens posem en marxar perquè el nostre home "snorkeling" ens està esperant per portar-nos a explorar els magnífics fons marins del país.

Fascinats, veiem coralls, peixos de colors, trigger fish i per fi veig la tant esperada MANTA nadant sota nostre magníficament, realment emocionant!!!!

Ens dirigim cap a la nostre super illa on el Guille comença el seu procés de torració gradual en la seva pell...

Dinem en un restaurant on comprobem que la vida no és cara a Maldives ( 3euros per un plat gegant de boníssims noodles).

Les hores passen i aprofitem les últimes hores que el Guille te abans d'agafar el vol destí Mumbay per explorar, caminar, disfrutar i trobar racons fabulosos (ja no em queden més adjectius que no hagi repetit) on perdre's i passar el temps contemplant i absorvint cada instant de la vida tranquil•la d'aquests guapíssims i encantadors Maldivens.

Sabem que el Guille no vol marxar, normal, qui vol marxar del paradís? Però el deure el reclama i sota una tormenta per recordar, s'aventura a agafar l'speed transfer que el portarà a l'aeroport de Malé, sota les rialles dels Maldivens i amb la cara de: Aquest noi està torrat del bolet...

MAAFUSHI-1

Tots els aeroport són lletjos i caòtics? NO, L'aeroport de Malé n'és l'excepció que confirma la regla! Després de passar pel fatídic control d'immigració i considerar-nos aptes per entrar a terres Maldiveses (fins i tot sóm repassades per una llista de non-gratos) recollim el nostre glamurós equipatge i sortim del diminut aeroport-port.

Només sortir trobo el meu nom i cognoms agafats per un guapíssim maldivés, a partir d'aquest moment, les coses sé que només podràn anar a millor...

Mentres esperém a que el nostre privat transfer ens porti cap a la illa de Maafushi on ens hi estarém els pròxims 5 dies, admiro el aeroport-port on ja es visulitza el color de les seves aigües i la tranquil•litat que poseeix aquest país, per no parlar de l'amabilitat dels seus natius.

 A partir d'aquí, tothom que llegeixi aquestes (de vegades, més que pesimistes) línies, s'adonarà que el meu caràcter narratiu evoluciona de manera substancial cap a uns més que eufòrics i optimistes relats sobre el que és el dia a dia a l'illa de Maafushi.

Un cop al nostre speed-transfer (no és que anem de pijes ni res semblant, el fet d'agafar aquest mitjà de transport és perquè només surt un ferry públic al migdia i no l'hem pogut agafar).

Després de 45 minuts al barco i contemplar embelessada (qualsevol dels adjectius que utilitzi aquests dies són pocs per descriure el que veig i sento) els atolons, les illes privades, el cel i el mar, arribem a la illa de Maafushi. 

Baixem i ens porten l'equipatge amb un carro amb rodetes, fet que la meva esquena agraeix rotundament.

Entrem al hotel i allà està el meu home Mumbayés (gentilici que m'acabo d'inventar dels que viuen a Mumbay), el Guille que ha decidit passar dos dies a Maldives, com qui se'n va a Castelldefels! Encantada de saludar-lo i de rebre un suc boníssim i una tovalloleta per rentar-nos les mans (no estém acostumades a tanta cervicialitat), ens fiquem el bikini i/o banyador i sortim a comprobar les marevelles d'aquesta illa.

Ens informen que a l'illa està prohibit banyar-se amb roba de bany, perquè són musulmans, però hi ha una petita part reservada a turistes on no veig l'hora de poder comprobar que realment sóc on sempre he volgut ser.

L'aigua està inmillorable i sota una posta de sol amb núvols, sóc la dona més feliç de la terra.

Després d'assimilar-ho tot, la gana apreta i descobreixo estupefacte que res és tant car com ens ho fan imaginar! Els preus del menjar són molt barats (després sempre hi afegeixen les mil taxes que tenen) i assequibles, per tant, us desfaig el gran mite de Maldives:  només hi poden accedir les grans èl•lits del país. Resposta: NO. 

Si és cert que Maldives està format per més de 2000 illes, les cuals moltes d'elles són privades i exclusives de resort de luxe, però la illa de Maafushi en la cual m'hi trobo, està habitada per ells i conviuen amb els extrangers (majoritàriament parelles), fet que porta a poder viure en primera persona el dia a dia de la illa i poder comprar aliments en els colmados, però amb l'única pega de que no és permés l'alcohol (recordem que són musulmans) i per tant, ens quedem abstèmies de cervesa durant una setmana... però ja ens emborratxem de bellesa (que poètica em torno de vegades).

I contemplant la posta de sol, assentada en una comodíssima amaca i escoltant el so que els crida a resar a la mezquita, em despedeixo advertint que la narració del pròxim dia serà de lo més sentimentalment intensa, ja que els meus primers divings en aigües Maldiveses no podríen haver començat millor...

Aeroport- port de Malé

 Vistes des Malé des del speed- transfer