GOA

Degut al meu esgotament físic i psicològic (no és fàcil viatjar dos noies per la India de vegades...) haureu notat que la falta de cinisme, sarcasme o pesimisme signifiquen que aquest viatge arriba a la seva fi...

Després de 16h horribles al sleeper class del tren, arribem a Goa on ens hem reservat l'última setmana de viatge per descansar, tumbar-nos i beure birra a les famosíssimes platjes de Goa, cuna del hippisme més absolut dels anys 60, les drogues i la música trance.

Nomès baixar del tren, ens n'adonem que res serà fàcil aquí, per comencar, les connexions entre les platjes passen sempre per un poble interior, amb la conseqüència d'haver d'agafar mil busos per arribar a la platja desitjada.

Ens decantem primerament per Anjuna, teòricament platja on hi ha festa i bon ambient... El que ens trobem és un ambient desolador: allojament i carrers brutíssims i gossos bojos (una mala experiència amb un grup de gossos abandonats on casi ni ho expliquem), gent molt perjudicada per la droga i l'alcohol, atrapada en aquest racó de Goa on a la temporada alta estarà ple de turime de borratxera, sexe, drogues i rock'n roll i on ara nomès hi volem fugir per potes, on actualment els turistes occidentals ens trobem per al•lucinar del que s'ha convertit Goa i on els turistes indis del nord es pensen que tenen via lliure per fer i ser el que sempre els hi han prohibit (alcohol, porros i drogues a totes hores). 

Marxem pensant que encara podrem trobar algun racó de món on poder tornar l'optimisme perdut en aquests dies, però mentres anem passant platjes amb el taxi i des de la finestreta del cotxe, només penso en tornar a casa a descansar, no és just estar negada l'última setmana, sense recordar els bons llocs i la bona gent que hem anat deixant enrere.

Ens agafa la "risa tonta" (per no plorar) i ens jurem que buscarém un allotjament amb piscina on regatejaré a muerte per poder-nos quedar el que ens resta de dies.

El nostre allotjament te piscina si, però definitivament, Goa no és el nostre lloc.

Agoviades i sobrepassades per les circumstàncies, mirem d'avançar la nostra tornada a Barcelona, la que per fi puc dir que anyoro i on espero poder veure el seu skyline des de la meva finestra de l'avió. 

Els nostres esforços i mals de cap no tenen recompensa, ja que ens diuen que per poder cambiar els vols hem de pagar més del que val tot el bitllet. 

Indecises i amb una mica de por, decidim llogar una moto per poder explorar alguns racons de Goa. 

Degut a la seva alcoholització, a la conducció per l'esquerra, a la falta de senyals de trànsit ni línies de circulació, les vaques i els bous, la falta de consciència de perill i el no portar cascs, portar la moto no és una feina fàcil per aquestes carreteres, però ens en sortirém, com sempre ho hem fet!.

No sé si tornaré a escriure, ja que les meves idees i la meva ment estàn saturades! Però el que si he de dir és que ha sigut una viatge fantàstic, amb molts bons moments i menys de dolents, on hem conegut persones increíbles que nomès fan que recordar-me que en el moment i el lloc més inesperats, et poden passar les coses més sorprenents i màgiques. Per aquesta raó, és necessari no tancar els ulls, estar atent i tenir curiositat per explorar i analitzar-ho tot, amb la ment i el cor oberts. 

En una setmana comencaré a treballar del que m'agrada i m'esgota per igual, no sé si carregada o descarregada d'energia, com se sol dir, però satisfeta per poder fer i triar el que faig en tot moment i sense sentir-me culpable de poder gaudir de dos mesos de vacances invertits per primer any (de molts més) en la meva gran i única passió: VIATJAR.

I com em va enviar la meva estimadíssima mam (Gemma para los amigos) via watsup des de la China a través d'un llibre de Paulo Cohelo (no en sóc gran fan, ho he de reconèixer) i que des d'aquí aprofito per tornar-li a dir com le trobat a faltar:

" L'infern és mirar enrere durant aquesta fracció de segon i adonar-nos que hem desaprofitat l'oportunitat de dignificar el miracle de la vida.

El paradís és poder dir en aquell moment: he comès errors, però no he sigut covard. He viscut la meva vida i he fet el que havia de fer."

No deixeu de viatjar i explorar, el món és massa gran per tancar-nos, espero reobrir aquest blog amb noves aventures el més aviat possible!.

No podia tancar el meu "diari d'abord' sense agraïr infinitament a tots aquells/es que sé que heu anat llegint-me i escribint-me, donant-me suport i fent-me sentir com si estigués acompanyada en tot moment.

I com li van dir en Pau Gassol a l'anunci de natilles: SOU MOLT GRANS, TIOS/ES!! ;)

RELAT ERÒTICO-FESTIVO (FORT COCHIN)

Resum del primer dia a Fort Cochi: 

Buscar i rebuscar lloc per dormir, trobar-ne un per 400INR al dia les dos, passejar i descobrir que és, sens dubte, la milllor ciutat en la que hem estat i ens encanta, (la gent és simpatiquíssima, agradable, riallera, tranquila i amable), excursió fins la estació de trens per demanar informació i estar tancada per ser Diumenge, sopar amb tres noies catalanes amb les que tinc amics en comú (com sempre, els catalans sempre ens trobem a tot arreu!), donar-nos el contacte del que serà el nostre guia-conductor durant el dia de demà, de nom TAHA (un home encantador com pocs...), anar a dormir exhaustes i minuts més tard escoltar l'amo del hostel vomitar fins la vilis de tant borratxo com anava...(tot un espectacle si!).

Segon dia a Fort Cohin:

El nostre amic TAHA ja ens espera a prop del nostre hostel per portar-nos a veure el més important de Cochi amb el seu sempre present gran somriure

Després de tot el matí observant, aprenent, preguntant, baixant i pujant del rickshaw, ha arribat la meva hora! El moment que porto esperant des de l'inici del viatge... El famosíssim AYURVEDA MASSAGE de Kerala!!.

El Taha em porta a un lloc dels de debó, del que hi van els Indis i tenen llista d'espera i tot.

Aquí comença el relat eròtico-festivo, no apte per persones amb complexes i prejudicis:

Dos noies de 19 anys (la meva curiositat fa que ho pregunti tot!) m'indiquen entre somriures que ja puc passar i treure'm la roba (amb pilota picada em quedo) seguidament, em donen una mena de tanga de roba que, per posar-vos en situació, diguesi'm que sería com els que porten els lluitadors de sumo (quina imatge més patètica acabo de crear, ho sé!). De cop i volta, apareix la dra. ayurvédica que no em treia l'ull de sobre a la sala d'espera i amb la seva bata blanca, resol la seva curiositat de com deu ser una dona blanca despullada... (sento si l'he decepcionat). La meva primera impresió al entrar a la sala és com teletransportar-me a la sala del dr. Frankestein: camilla negra, olles bullint els olis, elles amb devantal blanc i jo alla esperant despullada el meu primer massatge a 4 mans...

Em fan asseure a una cadira i em comenca a fer un "massatge" al cap (més que res sembla que vulgui despentinar-me amb rabia!), un cop acabada la sessió de peluqueria (agraeixo que em faci una cua), m'ajuden a estirar-me nada más y nada menos que cap amunt! Crec que per trencar el gel, podrien comencar a fer el massatge a l'esquena, tot seria més sobreportable... però ho deixaré a les seves mans! (mai millor dit! ;)). 

Tumbada boca a munt i espantada per si volen treure'm un ronyó sense anestèsia, tanco els ulls amb la intenció de crear-me aquest mantra: Han vist a molta gent despullada, no hi ha vergonya, han vist a molta gent despullada...

L'oli rellisca sobre el meu cos nu i, sincronitzades a 4 mans, comencen indiscriminadament a tocar-me de dalt a baix, creant circumferències a les zones dels xacres (inventat total). 

Allà dalt, em sento com cleopatra en el seu bany de llet: no he de fer res, disfrutar del moment, relaxar- me i confiar amb les dos expertes noietes.

Amb un "mam, mam" em fan tornar a la realitat i m'ajuden a tumbar-me boca a baix. En aquests moments, el lector entendrà que tot el meu cos, elles i la camilla semblem una fregidora dels xinos i nomès espero no sortir disparada de la camilla, relliscant per qualsevol racó.

Tumbada boca a baix, m'estiren els bracos i comencen el mateix procediment anterior, amb pessigolles a les plantes del peu i tot.

El massatge a 4 mans arriba a la seva fi, però no sense abans posar-me en una mena de cabina de vapor (molt agoviant i asfixiant per mi) on suo encara més totes les toxines possibles. Durant 10 eterns minuts, assentada en una banqueta i nomès treient el cap per veure el que fan, em sento com si fos un pollastre torrant-se a la barra, esperant a ser comprat pel propietari.

Transcorreguts els minuts, agraeixo que pugui tirar-me aigua i ensabonar-me amb el sabó ayurvédic.

Encantada d'haver tingut aquesta oportunitat, agraeixo a les massatgistes el seu gran treball!. 

Sens dubte, recomano molt als qui vingueu a Kerala que es faci aquest massatge, però sobretot, pregunteu als natius on hi van, ja que a molts llocs suposadament de "massatge ayurvedic", et treuen els diners, et poden fer mal i fins i tot reciclen l'oli (no hem pregunteu com, perquè ni ho vull saber!).