MUNNAR

El despertador sona a les 7h del matí, hem dormit 10h seguides i encara en podriem dormir més (el cansanci es va notant ja...).

Ens posem en marxa i agafem el bus públic, després de molt insistir al del hostel que no volem res organitzat (a hores d'ara segurament encara no ho hagi entés) i fem una hora de camí per les curves i les muntanyes plenes de té i tenim la gran sort de poder veure alguna dona recol•lectant-ne.

Arribem al destí i acabem pagant entrada i dos càmeras per baixar unes escales i veure indis posando i fent-se fotos (amb les seves ulleres de mafiós) que en pocs minuts penjaràn al facebook amb el magnífic paisatge de fons de les muntanyes. 

Cantem més que una almeja! Està ple de turisme indi...i nosaltres! I com era d'esperar, em demanen que em faci una foto amb ells...(no em deixarà de sorprendre mai crec!).

Enlloc d'esperar-nos una hora i degut a les ganes de poder veure i fer fotos de primera mà a les recol•lectores de té, comencem a caminar per la carretera.

Tot i els nombrosos busos turístics amb la música a tot volum carregats d'indis eufòrics (i això que a Kerala està prohibit l'alcohol) i els claxons que no paren de sonar, podem fer fotos a les plantacions i tenim el plaer de conèixer els seus fumigadors, vestits com els caçafantasmes!. 

Enmig de la nostra caminada, el mateix conductor que a l'anada ens para per recollir-nos i portar-nos al poble de Munnar.

KUMILY- MUNNAR

Després d'un dia de relax, d'anar al teatre a veure dos arts tradicionals de Kerala: Kathakal (teatre-dansa basades en textos èpics hindús) i Kalarippayat (arts marcials), ens dirgim cap a l'estació d'autobusos on coneixem el nostre conductor, els seus amics, el seu germà i el noi que cobra el bitllet de tren que ens portarà durant les pròximes 5h cap a Munnar, un poble encantador on la temperatura mitjana ronda els 23graus i on l'únic paisatge són les muntanyes i les magnífiques plantacions de té.

El trajecte és de lo més tranquil fins que ens topem de cara amb un altre autobús per una carretera que a la civilització en diriem de sentit únic...

Aquí comença l'aventura: Els passatgers baixen per no perdre's el gran espectacle i per guiar al conductor rialler i gens estressat.

Després de fer marxar enrere l'altre autobús, (nosaltres podriem caure pel precipici) , sentir la característica música (a la india tots els cotxes quan fan marxar enrere tenen una música com si fos de cotxe robat), i passar una bona estona, reemprenem la marxa.

La boira i la pluja ens indiquen que anem ascendint les muntanyes i jo comenco a estar una mica cagada... No es veu a 1m i el conductor es nota que te ganes d'arribar...per sort, aquí segueixo per explicar les històries no??.

Ens allotgem al "Green View", a 1,5km del poble perquè a Munnar els allotjaments són molt més cars. Paguem 550 INR per nit (6euros/nit les dos).

Dinem-berenem els nodles més bons de la India (i més barats) en un bar al costat de la carreta, un "antro" dels bons!