sábado, 12 de julio de 2014

Dia 2 a Mumbay

Després  de superar el jet lag, dormir més de 10 h i mitja i despertar-nos fresques com una rosa... toca anar a esmorzar! 
Neus: 4 trossos de pa bimbo torrat amb mermelada (sabor i procedència desconeguda), cafè amb llet de sobre. 
Sandra: Massa fina brisa farcida de verdures (oh sorpresa, picant!), cafè amb llet de sobre i papaya. 

Després de demanar el codi wiffi (cada dia hem de demanar-ne un, personal i intransferible) ens proposem a sortir i oh sorpresa! La pluja torna a aparèixer en les nostres acostumades vides!! Ens protegim de dalt a baix amb els nostres indispensables chubasqueros i anem en busca d'un taxi!.

Després de passar pel detector de metalls a l'entrada del hotel (no fos cas que a les nostres motxilles quechua hi portessim una bomba explosiva!) i de suportar les mirades de: ¿què fan aqui aquestes dos flutedogs (perroflautes)..?, ens proposem canviar euros per IRN, però la noia de recepció, molt simpàtica ella, ens convida a marxar del hotel i per suposat, sense cambiar-nos els diners! Sort del nostre salvador occidental allotjat en el gran Taj President!

Un cop reunits de nou (i colar-me al breakfast per demanar fruita), ens dirigim a casa de Mahatma Gandhi (19, Laburnum Rd.), museu on s'exposen els seus llibres, documents i minims objectes personals en les seves estades a Mumbay. És gratuiÏt, però a la sortida ens conviden a fer un donatiu.

Veient que la pluja ens dona uns minuts de treba, ens dirigim cap a la platja de Chowpatty, un passeig bordejant la badia de Mumbai on els enamorats, adolescents, parats, corbs, taxis, motos i claxons passejen per veure la posta de sol (per aquells afortunats que la puguin veure i tampoc us imagineu ara un cafè del mar a Eivissa eh!).
És curiós com en un país on et poden detenir per "conducta indecent", es vegin tants amics homes agafats de la mà, tocant-se o petonejant-se pel carrer, a la vegada que has d'esquivar de manera continua les mirades indecents dels seus habitants.

La pluja torna a aparèixer i, és moment de dirigir-se a un bar a probar la cervesa India: Kingfisher pilsen.
Després de tornar a comprobar com de cada 5, en treballa 1 (i els altres ens miren), el Guille ens porta a dinar a un lloc xulíssim amb vistes al mar (gris contaminat) i mengem una carn arrebossada cruixent i unes mini-empanades amb gambes dins, bonissim tot!.

Fruit del nostre empatxament i una mica (perquè negar-ho) sota els efectes de l'alcohol, és hora de tornar al hostel, dutxa i carregar piles per més tard dirigir-nos a sopar al irish pub, lloc molt "in" Indi (que no Indie!!;), i nosaltres amb aquestes pintes!!!

Les hores avancen en un típic Irish bar enmig de Mumbai i és molt divertit observar com els Indis s'emborratxen i ballen donant-t'ho tot al so de la Macarena, WMCA o hits una mica passats de moda, entre les taules de gent que continuen sopant.
Presenciem un gran espectacle quan l'eufòria passa a convertir-se en violència entre amics... fins que actuen els segurates de torn i el nostre free show dona per finalitzada la nit.




Passeig Marítim de Mumbai, finalitza a la platja de Chowppaty.

A baix, mostra de la fascinació India per fer-se fotos amb gent occidental!.
(Bastant per no dir molt).




                                                       

jueves, 10 de julio de 2014

Bienvenido mr. MONZÓN!!

I.... desprès de 3:30h d'avió (barcelona-istambul) i 7h (istambul-mumbai), per fi podem anunciar que JA SOM A MUMBAY!!

1a prova superada amb èxit: TENIM LES MALETES SENCERES
2a prova superada: cambiar euros a rupies indies (100 euros= 7000 INR).
3a prova superada: agafar un taxi (prepaid taxi) i portar-nos al YWCA.
4a prova (en curs de superació mentres s'escriuren aquestes linies): esperar mes de 5h a poder fer el checking i per fi poder veure el nostre llit dels pròxims tres dies.

Cal esmentar que el vol no ha sigut el que se'n diu tranquil  i comfortable: aire acondicionat a tope, olors (per mi pudors insufribles) a menjar i nens que no saben estar callats (hi ho diu una mestra de vacances), per tant, el nostre estat físic i mental a les 10:33h (7:04h a barcelona) del matí, s'assembla més al d'anar a treballar d'empalmada que el de comencar unes boniques vacances per la caòtica India.
El temps tampoc ens ajuda en el dia d'avui: la pluja intermitent fa que la xafugor sigui esperpèntica i l'aigua (embotellada sempre) indispensable!.

La Sandra afegeix, com a tema rellevant a comentar en aquesta nova entrada, que els corbs asquerosos i sorollosos que sobrevolen el nostre cap, són punkys (a mi em recorden a la peli de psicosis, disposats a atacar en qualsevol moment): són negres amb una gran franja al cap de color gris.

I si desprès de sobreviure als taxistes intrèpids que toquen el clàxon cada segon, la pluja que de cop es planta sobre nostre i fem aquaplanning (sense necessitat de curset RAC previ), les mirades gens discretes dels indis al nostre pas (i avui anem amb pantalons llargs), les olors a curry, incens i suor tot barrejat amb unes aceres amb les baldoses gens fiables i sense semàfors, els nens i les nenes despullats jugant amb la brutícia i l'aigua acumulada al carrer, dormint a resguard a les taulades poc fiables del barri de Colaba, ens plantem a dia 10 de Juliol del 2014, amb 4 guiris americans mal contats i molt per descobrir...

Tot i el meu aparent pessimisme, que no cunda el pànico!! Sobreviurém, nomès ens cal dormir unes quantes hores seguides, una dutxa i menjar decentment!

Acabo el meu speech a Mumbai amb unes ganes bojes de que arribin les 14h i dirigir-nos al Maker Towers, al restaurant Kamal, near kaf pareid  (pronunciació que he de dir al taxista) per retrobar-me amb el Guille!! (Que des d'aquí aprofito per agraïr mil i un en demanar festa als seus jefes indis per fer-nos de guia turístic i, per deixar-me dutxar en el seu espectacular Taj Majal hotel, depenent del nivell de guarreria del nostre YWCA hostel!).

Hores més tard.... cap a les 17:40h de la tarda ( i amb els llabis fumejant dels noodles ("without" curry), ens enganxa el MONZÓN en plena força!
La meva pobre capelina del decathlon per fi és estrenada! Ens refugiem a cobert esperant a que la pluja minvi, però veient que això és un "pozo sin fondo", ens dirigim en busca d'algun taxi que ens vulgui portar a la nostra mansión! El taxista, un home dels més agradables que em trobat, ens fica Pit Bull i cancons que "suposadament" a una occidental han d'agradar... però riem i ells ja són feliços, i jo també de veure'ls riure amb aquests ulls tant expressius i característics.

PD: La nostra dutxa està més que passable i no cal anar al grand hotel




El nostre YWCA of Bombay, International Centre             (18, Madame Cama Road. 400 001)

(Molt recomanable)


Y





Corb punky







Rupies Indies (INR)

1 EURO= 0, 012 INR

martes, 8 de julio de 2014

A PUNT DE MARXA!!

A menys de 24 hores per estar volant...i enlloc de fer la motxilla.... la Neus es proposa començar a escriure alguna cosa interessant per qui vulgui llegir aquest bloc que s'inicia un 8 de Juliol del 2014 amb cangueli, por, neguit i ansies per saber què ens repararà a la Sandra i a mi durant aquests dos mesos que ens esperen en el nostre viatge cap a la INDIA I SRI LANKA!!


La nostra ruta comença amb escala a Estambul (només amb 2h 50' per fer el canvi d'avió) via Mumbai (arribada a les 4:30h del matí).
Seguint les indicacions del meu amic Guille Zeller (el qual porta gairebé un any convivint amb els Indis, feina gens fàcil) canviarem els nostres euros per rupies Indies (1 INR = 0,0123063 EUR) i ens dirigirem cap al prepaid taxi per indicar al xòfer de torn el nostre super hostel al barri de COLABA a Mumbai.
Sóc plenament conscient que en aquest moment ens timaran com a bones guiris acabades d'arribar, com si ho duguéssim escrit al front! Però tot viatger, sap i sabrà que és parada obligada que et timin en l'inici d'una gran experiència!.


A partir d'aquí, el nostre futur encara està per escriure (que profunda em poso quan m'entra el cangueli...), em llegit moltíssims blocs de viatges durant molts mesos i no em sigut capaces de marcar-nos una ruta concreta ambdós països, només sé que vull aprendre i viure de la gent, com cada any ho he fet, fins arribar a trobar a faltar Barcelona i emocionar-me quan veig el perfil de la meva gran ciutat des del avió!


La meva primera entrada al bloc acaba aquí, sense deixar de recordar un dia més el grandíssim viatge a Filipines de l'any passat i aprofito des d'aquí per desitjar el millor a la Gemma i la Núria en els seus respectius viatges, sabent que res tornarà a ser com abans. Os trobaré molt a faltar en aquesta nova aventura que, de fet, ja va començar fa uns mesos quan vaig decidir iniciar-me en el caòtic país de la Índia, sé que no serà fàcil.... però com diu la meva Antònia (Gemma Martí para los amigos): “Has d'aprendre a saber desconnectar del món i mirar cap a dins, reflexionar i rendir-te.”



Continuarà.... a l'altra banda del xarco!