lunes, 25 de agosto de 2014

GOA

Degut al meu esgotament físic i psicològic (no és fàcil viatjar dos noies per la India de vegades...) haureu notat que la falta de cinisme, sarcasme o pesimisme signifiquen que aquest viatge arriba a la seva fi...

Després de 16h horribles al sleeper class del tren, arribem a Goa on ens hem reservat l'última setmana de viatge per descansar, tumbar-nos i beure birra a les famosíssimes platjes de Goa, cuna del hippisme més absolut dels anys 60, les drogues i la música trance.

Nomès baixar del tren, ens n'adonem que res serà fàcil aquí, per comencar, les connexions entre les platjes passen sempre per un poble interior, amb la conseqüència d'haver d'agafar mil busos per arribar a la platja desitjada.

Ens decantem primerament per Anjuna, teòricament platja on hi ha festa i bon ambient... El que ens trobem és un ambient desolador: allojament i carrers brutíssims i gossos bojos (una mala experiència amb un grup de gossos abandonats on casi ni ho expliquem), gent molt perjudicada per la droga i l'alcohol, atrapada en aquest racó de Goa on a la temporada alta estarà ple de turime de borratxera, sexe, drogues i rock'n roll i on ara nomès hi volem fugir per potes, on actualment els turistes occidentals ens trobem per al•lucinar del que s'ha convertit Goa i on els turistes indis del nord es pensen que tenen via lliure per fer i ser el que sempre els hi han prohibit (alcohol, porros i drogues a totes hores). 

Marxem pensant que encara podrem trobar algun racó de món on poder tornar l'optimisme perdut en aquests dies, però mentres anem passant platjes amb el taxi i des de la finestreta del cotxe, només penso en tornar a casa a descansar, no és just estar negada l'última setmana, sense recordar els bons llocs i la bona gent que hem anat deixant enrere.

Ens agafa la "risa tonta" (per no plorar) i ens jurem que buscarém un allotjament amb piscina on regatejaré a muerte per poder-nos quedar el que ens resta de dies.

El nostre allotjament te piscina si, però definitivament, Goa no és el nostre lloc.

Agoviades i sobrepassades per les circumstàncies, mirem d'avançar la nostra tornada a Barcelona, la que per fi puc dir que anyoro i on espero poder veure el seu skyline des de la meva finestra de l'avió. 

Els nostres esforços i mals de cap no tenen recompensa, ja que ens diuen que per poder cambiar els vols hem de pagar més del que val tot el bitllet. 

Indecises i amb una mica de por, decidim llogar una moto per poder explorar alguns racons de Goa. 

Degut a la seva alcoholització, a la conducció per l'esquerra, a la falta de senyals de trànsit ni línies de circulació, les vaques i els bous, la falta de consciència de perill i el no portar cascs, portar la moto no és una feina fàcil per aquestes carreteres, però ens en sortirém, com sempre ho hem fet!.

No sé si tornaré a escriure, ja que les meves idees i la meva ment estàn saturades! Però el que si he de dir és que ha sigut una viatge fantàstic, amb molts bons moments i menys de dolents, on hem conegut persones increíbles que nomès fan que recordar-me que en el moment i el lloc més inesperats, et poden passar les coses més sorprenents i màgiques. Per aquesta raó, és necessari no tancar els ulls, estar atent i tenir curiositat per explorar i analitzar-ho tot, amb la ment i el cor oberts. 

En una setmana comencaré a treballar del que m'agrada i m'esgota per igual, no sé si carregada o descarregada d'energia, com se sol dir, però satisfeta per poder fer i triar el que faig en tot moment i sense sentir-me culpable de poder gaudir de dos mesos de vacances invertits per primer any (de molts més) en la meva gran i única passió: VIATJAR.

I com em va enviar la meva estimadíssima mam (Gemma para los amigos) via watsup des de la China a través d'un llibre de Paulo Cohelo (no en sóc gran fan, ho he de reconèixer) i que des d'aquí aprofito per tornar-li a dir com le trobat a faltar:

" L'infern és mirar enrere durant aquesta fracció de segon i adonar-nos que hem desaprofitat l'oportunitat de dignificar el miracle de la vida.

El paradís és poder dir en aquell moment: he comès errors, però no he sigut covard. He viscut la meva vida i he fet el que havia de fer."


No deixeu de viatjar i explorar, el món és massa gran per tancar-nos, espero reobrir aquest blog amb noves aventures el més aviat possible!.


No podia tancar el meu "diari d'abord' sense agraïr infinitament a tots aquells/es que sé que heu anat llegint-me i escribint-me, donant-me suport i fent-me sentir com si estigués acompanyada en tot moment.


I com li van dir en Pau Gassol a l'anunci de natilles: SOU MOLT GRANS, TIOS/ES!! ;)

1 comentario:

  1. No es valent el qui no te por. Es valent que encara hi tenint por tira endavant.
    O sigui que mam a posar el que tinguis que posar sobre la taula i endavant i no només en els viatges d'estiu sinó en el viatge més gran que faràs mai: LA TEVA VIDA

    ResponderEliminar