sábado, 26 de julio de 2014

WELIGAMA- UNAWATUNA

Ens presentem a Unawuatuna amb una calor asfixiant i una humitat del copón, amb les nostres inseparables motxilles començem el peregrinatge de buscar allotjament per les següents dos nits. 
Se'ns gira feina, ja que ens trobem en un poble totalment de guiris, amb les seves tendes de pareos, souvenirs i d'altres menesters que no podem comprar, degut al nostre reduït pes!

Comencem per una part de la bahia i anem preguntant preus: que no veuen com anem?? No portem maleteta de rodetes!! No sóm riques!! No podem gastar en una nit el que portem pagat en allotjaments en 20 dies!!!.

Després de molt discutir i negociar, acabem a l'altre extrem de la bahia a una caseta blava que recorda als antics canviadors de platja per les dones. Estem a peu de platja i les vistes sóm fantàstiques, tinc un petit dejavú i em situo a les caletes de la costa gironina (salvant molt les distàncies!). 

Endutes per l'impuls i les ganes de tirar-me al mar, al mar, al maaaaaaaaaar..., acceptem el preu que ens diu la dona (es nota que estàn més que acostumats al turisme, perquè aquí és impossible regatejar!) I ens passem la resta de dia tumbades i remullades.

Però quan es fa fosc tot canvia... la nostra petita caseta blava se'ns presenta com un antro rovellat, ple de formigues i brut... tot no es pot tenir diuen... (pasarém la nit com puguem i demà serà un altre dia! El dia en que faig 29 anys i em fotré un plat de fresh fish a peu de platja en el meu honor (se'm fa la boca aigua només de pensar-ho!). 

(Felicitats mama!, per tots els que coneixeu alguna Anna, ja feu tard en felicitar-les!)





viernes, 25 de julio de 2014

WELIGAMA

Dia de relax i platja, no hi ha molt més a explicar.
Matí de platjeta tranquil•les en una franja desèrtica fins que un noi ens va portar un coco, ens el va trencar i pelar perquè el provèssim i es va quedar allà fent petar la xerrada.

Ens vam cuinar uns macarrons amb el que crèiem era salsa de tomàquet (resulta ser ketchup picant) i a la tarda ens vam dirigir en bus al poble del costat per veure els fishermans en acció, una estafa: "No money, no picture". 

Ens era igual no fotografiar-los a ells fent el monguer a dalt del pal, disfressats com si no ho sapiguèssim, la posta de sol i els numbrosos sticks clavats dins el mar van fer les delícies de les dos fotògrafes intrèpides!

Cap al vespre vam anar amb els nostres dos amics srilankesos (el fisherman model i el amic tuck-tuck) a fer una birra a la platja, degut a la seva insistència i perquè portem masses dies sense beure!!! 
No sóm tant interessades com sembla eh, cal dir que ens han ajudat molt i ens han acompanyat molts cops free pels llocs!




MIRISSA- WELIGAMA

Agafem el bus per anar a Weligama amb el trajecte més curt que hem fet fins ara, 30 minuts.

Quan el conductor ens avisa que ja hi sóm, és quan hem de mig tirar-nos per baixar.

Ens n'adonem que aquest poble és un altre que no té centre pròpiament dit, és a dir, les cases es van construint als voltants de la carretera principal.

Ens porten en tuk-tuk a una casa d'una senyora i els seus dos fills. Molt tranquil•la i al costat de la platja, la platja més desèrtica i es podria dir de postal, si no fos per les onades que ens persegueixen!

Però la tranquil•litat no podia durar gaire... uns nois del poble se'ns acosten per parlar i descobrim que un d'ells és "fisherman", els homes que pesquen sobre d'un stick de fusta a dins el mar.

Després de la meva insistència, es disposa encantat a fer-nos de model i a simular que pesca! I tot això gratis! (Ens diuen que els homes que pesquen d'aquesta manera s'han popularitzat tant que demanen diners a canvi de que els hi facin fotos...).

Ja hem fet amics nous i unes grans fotos que ompliràn, molt probablement, la meva paret blanca a Barcelona!.






Per dinar ens preparem una semi-TRUITA DE PATATES AMB PA I TOMÀQUET!!! 

































jueves, 24 de julio de 2014

MIRISSA

O LA INCREïBLE AVENTURA A BORD DEL SEA LINER

El rellotge- despertador de la Sandra sona a les 5:30h del matí per dirigir-nos a les 6:15h al punt de recollida on ens portaràn amb tuk-tuk al port on està el nostre barco. Ens toca esperar (per variar) i van arribant una infinitat de coreans (els odio!, maleducats és poc!), xinos, francesos (la illa està invadida) i alemanys.

Armilles salvavides posades i mega-càmares preparades (es pensen que són reporters del National Geographic), el capità posa rumb a la nostra gran aventura, no sense abans recordar-nos on estàn les bossses per vomitar i repartir pastilles contra el mareig a tots els passatjers (seguint amb la premissa de: "no agafis caramels de desconeguts", no em vaig prendre cap substància química).

La fi d'aquesta navegació era veure balenes, dofins i fins i tot alguna orca assessina, però l'únic que vam veure van ser moltes bosses de plàstic amunt i avall, coreans exagerats en el seu so gutural a l'hora d'expulsar el seu esmorzar i la tripulació srilankesa estressada com mai.

Al principi tot anava bé, però a pocs metres, el barco sofria un lleuger moviment lateral i vertical, resumint, semblava un patito de goma enmig del Oceà Índic. 
Els passatjers aterrats, van començar a demanar bosses de plàstic a tort i a dret, ja no importaba si una orca feia el triple salt mortal sobre els nostres caps. 
Els tripulants, seguint amb el seu to sarcàstic, repartien entrepans i sucs per tothom per aquéll que encara resistís.
I si això no fos poc, quan decidexen girar per tornar a terra ferma (mai millor dit) sense tenir la gran sort de divisar algún animal marí, el motor s'espatlla!! No, no és cap acudit del "Jaimito". Ens quedem en punt mort (no en sé de jerga naval) a la deriva amb tots els guiris vomitant, plorant i els xinos de color blanc (chiste fàcil i de mal gust, ho sé!). Després de nombrosos i insistents intents, aconsegueixen arrencar i per fi, a molts metres, veiem terra ferma! 

La resta que queda de dia ens la passem dormint, marejades com si encara estiguèssim a mar (Núria aquesta expressió va per tú!) i decepcionada perquè encara no he pogut veure dofins ni orques en el seu estat més salvatge!! 

Ingènua de mi, vaig a discutir amb el noiet que ens va vendre els tickets per si ens en podía tornar una part, la seva resposta: NO, però podeu venir demà a veure si hi ha més sort.... de vegades, sembla que el sol els hi afecti les neurones!.


miércoles, 23 de julio de 2014

TANGALLE-MIRISSA

Deixem la nostra fantàstica habitació i millors vistes per dirigir-nos cap a Mirissa, a només 1h amb bus (el pitjor que hem agafat fins ara: conductor borratxo, complexe de Schumacher, calor horrible i apretades com ja estem acostumades). 

Després de voltar per tot el Main Street (carrer principal) preguntant i negociant preus, trobem el que més s'assembla al nostre nivell econòmic: "Sunshine Beach Inn". El lloc està a peu de platja i al costat mateix del xiringuito de moda, el cual ja en sóm assidues (sobretot al happy hour de 17h a 22h de la nit!). 
L'habitació és cutre de collons, i si hi afegim que ens hem passat part de la nit matant moquits, fa la barreja perfecte per passar-hi el mínim temps possible...

Ens n'anem a dormir d'hora perquè a les 5h ens hem de despertar per "anar a veure balenes i dofins".

(Les tortugues que apareixen a baix formen part d'un centre de recuperació a peu de platja i tenen les espècies catalogades i els falta alguna aleta).






(El post següent estarà a l'alçada de les aventures de tintin!!, no hos el perdeu perquè no té desperdici la nostra gran aventura a bord del "Speed Liner"). 

martes, 22 de julio de 2014

TANGALLE

He dormit més bé que mai escoltant les onades del mar (gairebé es podria dir que ens entraven a l'habitació, canguel•li en certs moments).

Ens dirigim (un altre cop fent cas a la nostra guua azul) a una de les millors zones de platja de Tangalle, ERROR! Potser sóc massa crítica o tinc la gran sort de que jo "nací en el Mediterráneo (papa aquesta te la saps eh!), però ens neguem a ser rescatades pel beywatch de torn (innexistents en aquesta illa). 
Fem una immersió com si fossim dos gossets i anem a explorar la zona.

M'encanta! És una zona tranquil•la (ara estan en construcció per tenir més oferta al turisme que hi va a temporada alta), la gent més "isleña", somrient, simpàtica, amable...
Dinem i tornem a tumbar-nos a l'amaca esperant que a les 18:05h es faci de nit i poder contemplar com es va apagant el sol amb els nens jugant a l'aigua, els adolescents fent bodyboard i els adults fent la cervesa despreocupats pel que demà serà, assaborint la relaxació màxima i gaudint del present.

Acabem el nostre dia de relax probant gratis el "Srilankan Mix", una mena de cubata que te gust a Pacharán, però ells insisteixen que porta coco i alcohol indeterminat, molt bo i molt fort!.








lunes, 21 de julio de 2014

ELLA- TANGALLE

Després d'esmorzar un briox (semblant a les enceimades de Mallorca, bonissim!) amb nocilla-mini del super (un gran esmorzar!!!), agafem el bus que tardarà 1 h i mitja i ens portarà a la costa sud de Sri Lanka (por fin platja!!!). 
Arribem a Tangalle i ens posem en la magnífica tasca que tot motxilero ha de fer a la seva vida que és buscar campament base: bueno-bonito-barato!. 
Després de passejar-nos, regatejar, suar i desisitir, veiem la llum al final del túnel i un noiet molt maco ens ensenya una enorme habitació a la planta més alta i amb les vistes més increibles que fa mesos no he vist...i tot por el "módico precio" de 1400IKR (8,5 euros les dos per nit).
Sense ni mirar-nos diem: YES, IT'S PERFECT!!  Ens quedem al "Golden Surfer" (vistes des de l'habitació a la imatge d'abaix).

Amb unes ganes bojes de posar el peu a l'aigua i tot i les onades gegants, anem camí a la platja quan, de cop, un home ens indica que en el seu hotel hi té una platja privada on hi repetirém assiduament... tumbones, amaques a peu de sorra i cervesa fresca!! El que tota persona que estigui llegint aquestes linies voldría tenir, vamos! 

A la nit, ens recomanen anar a veure les tortugues "desovar" (com ponen els ous), i hi accedim perquè la Sandra no ho ha vist i és una de les milllors experiències que he viscut jo a Costa Rica i recomano molt a tothom.
Una estafa: tot i ser conscients que no és l'època del desove, hi anem amb esperançes. Després de fer-nos esperar 2h, ens convoquen als més de 20 turistes que il•lusos creiem que les tortugues vindràn a saludar-nos amb la poteta, seguim un guia amb la llum vermella (no és permés cap altre llum perquè s'espanten i marxen) i després de tenir-nos mirant el firmament (espectacular el cel i les estrelles), ens ensenya com una tortuga marxa espantada cap al mar, res més, simplement 10 segons d'excitació màxima i moltes hores de relaxxxxxxx.







domingo, 20 de julio de 2014

HAPUTALE-ELLA

Agafem el tren que va fins a Ella, influenciades per la nostra Guia Azul que, segons posa, és el millor trajecte per veure platacions de té i dones/homes recol•lectant-lo. Una gran decepció, ja que el dia anterior en vam veure moltes i molt millors, però ens consolem perquè tenim un viatje molt agradable amb uns catalans wue ens trobem al tren!.

Després de tornar a fer cas a la guia i dirigir-nos al, segons posa, millor allotjament de Ella,  ens reb un home que sembla que acabi d'arribar d'un after-hours intensiu, amb llànties a la camisa i descordat tal Laporta al Luz de Gas, amb poques ganes de treballar i que es pensa que ens pot timar, ens ensenya una habitació a l'alçada de les circumstàncies avanç esmentades i ens en demana com si estiguessim al ritz, declinem la oferta amb molta elegància.

Un noiet ens enxampa pel carrer i trobem un lloc bastant passable per només 1000 IKR (6euros les dos), El preu més baix que hem pagat fins ara.

El poble no té res, però és lloc de pas pels giris que volen fer safaris als parcs dels voltants: Yala, Bundala i Udawalawe, on segons diuen, hi ha guepards, manades d'elefants i d'altres animals. Nosaltres decidim no anar-hi, ja que creiem que es passen amb els preus més que inflats i ens han dit que es veuen pocs guepards.
Al nostre pobre zoo de Barcelona segur que hi veurém mé mamífers.

Seguint amb la nostra dieta de fer un àpat al dia, trobem un lloc per sopar on ens demanem unes sopes i uns noodles de pollastre i donem les gràcies al sr encantador per cuinar tant bé i per fer que encara pugui confiar en menjar NO-SPICY.