viernes, 1 de agosto de 2014

HIKKADUWA-COLOMBO

Avui és l'últim dia que estem per aquestes terres. Demà iniciarém un nou camí que ens portarà cap a Maldives (si, si, ni jo m'ho crec encara!!) i la India.

Iniciem el nostre últim trajecte amb tren fins a Colombo, 2h dretes (i això que hem agafat 2nd class) però gaudint de les últimes vistes de la costa, les palmeres, els cocos taronjes, les casetes a mig camí fetes amb canya de palmera, la fumerada que fan quan cremen les fulles, els nens esperant a que passi el tren per saludar eufòrics als passatjers apilotonats a les portes obertes del mateix tren, olorant la barreja de menjar, fruita i líquid que contínuament salten els venedors ambulants, sentint-nos obervades per últim dia a Sri Lanka (si, sé que a la India serà pitjor encara!), el país on la gran majoria van descalcos (és molt comú trobar-se xancletes imparelles oblidades al carrer) els somriures blancs, la pell molt negre i el cor molt gran.

Ens hem trobat de tot, però si una cosa és certa és que són legals (sempre s'ha de regatejar una miqueta, és norma de viatger asiàtic), no saben mentir ni discutir (o no volen), fet que facilita molt la feina a l'hora d'arribar a un acord.

País on el Food City (supermercat local) sempre està buit, on el porter trajat obre la porta amb grans reverències i els productes de totes les marques i procedències s'amunteguen a les estanteries degut als preus elevats, on és més barata una birra lion de 660cl que un paquet de llet en pols, tant necessària per al desenvolupament dels infants i els adults.

País on el gairebé 80% són homes (o les dones estàn clausurades a casa), i de cada 4 en treballa 1 (i la resta s'ho mira).

País on no hem aconseguit ni aprendre una paraula i on el dialecte i la grafia són tant bonics com la seva gent, el seu paisatge o les habilitats en fer magnífics tapissos pintats les dones i escultures tallades en fusta els homes.

On és molt fàcil fer el guiri però no tant fàcil que entenguin que ets una "backpacker", que viatges com un local més i defuges els packs "todo-incluido" (com jo dels Coreans).

Trobarem a faltar el: Hello, madame, Where are you from?. (Continu i insistent)
Trobarem a faltar el: Tuk-Tuk, Taxi?
Trobarem a faltar les escupinades indiscriminades en lloc i hora per treure el tabac que masteguen durant hores de color vermell.
Trobrem a faltar l'obsessió per escombra contínuament, sobretot en llocs tant inverosímils com a la sorra de la platja...

En fi...no deixeu de viatjar i un lloc molt recomanable és aquest: Sri Lanka (antic Ceylan, pels que passen de la cinquantena ;)).

Demà marxem a MALDIVES!!, somni recorrent des de que tinc ús de raó, encara no en sóc conscient, però demà quan divisi els atalons des del avió, molt possible sigui la dona més feliç del dia 2 d'Agost del 2014 i és que, hi ha rés millor que començar l'Agost a Maldives?? Si, començar-lo amb una birra a la mà, però com que són musulmans, està prohibit l'alcohol.. (demà en sortirém de dubtes!).

Ha estat un gran plaer i orgull poder visitar aquest petit-gran país que és: SRI LANKA.


























miércoles, 30 de julio de 2014

HIKKADUWA

RESUM DE DOS DIES INTENSÍSSIMS

Arribem a Hikkaduwael dia 29 de Juliol al matí i un tuk-tuk ens porta al que serà el nostre petit paradís de descans i relax al costa de la platja durant els dos següents dies intensos... Ho resumiré per tal de que quedi més clar: 

1- Deixem les motxilles, ens posem el biquini i agafem el pareo

2- Ens dirigim a 50m de la nostra habitació per triar la nostra tumbona blava (degut a que és temporada baixa, en tenim per triar i remenar).

3- Hem banyo de crema per després dilüir-la al mar on, sóc arrastrada per una onada inesperada i m'empotra contra la sorra amb força i em provoca una petita ferida al genoll (cal dir que després de gairebé un més de viatge, és la primera conseqüència física, no està gens malament no??).

4- M'estiro al sol ambdos posicions elementals per tal de que el broncejat quedi perfectament extes.

5- Demanem dinar boníssim i molt bé de preu al nostre sofà balinès (srilankés en dirém ara).

6- Dormim una llarga migdiada tapades amb el pareo, (la brisa del mar és molt traicionera). 

7- Dutxa d'aigua freda (quan arribi a casa meva ja no sabré que és l'aigua calenta!).

8- Agafo una cadira i una lion per veure cap a les 18:30h una nova posta de sol, aquest cop a estones tenim la sort de presenciar un sol rodó i groc canari amagant-se entre els núvols magnífic!.

9- Ens conectem a la xarxa wiffi per començar a buscar i rebuscar una història que ben aviat podré narrar amb total optimisme!!.

10- A dormir que el dia a sigut de lo més intens!

Aquests punts (en la gran majoria) es repetiràn en bucle durant el dia següent, així és que, després de llegir-ho, ja em podeu maleïr tant i com vulgueu! 

Esto es todo amigos/as!

Y con esto y un bizcocho, hasta mañana a las 8h!! 

Bona nit cuquis!






En aquests moments, cal dir que el meu marcador de visites al bloc marca 910 ja!! Moltíssimes gràcies a tots/es per fer-me sentir emocionada cada cop que veig com augmenta o quan tinc algun comentari! 

Va, el primer comentari que vegi quan el marcador puji a 100 el convido a unes birres (amb moderació eh, que la meva economia a la tornada no estarà esplendorosa que diguem...) 


lunes, 28 de julio de 2014

UNAWATUNA

Avui es pot dir que és una repetició del anterior, tot i que amb menys "despilfarre" econòmic.

Al matí ens hem traslladat a uns 100m (o menys) del lloc on estàvem per dirigir-nos a un lloc més saludable. Fins i tot me dutxat descalça!!! Amb això ja us ho dic tot...

Ens hem passat el matí en remull i tomba i tomba com un pollastre a last.
Abans de patir en les nostres carns la inminent cremada a lo guiri, ens hem aturat per dinar una pizza boníssima!

La pluja tropical de 10 minuts ens ha deixat temps per dutxar-nos.

Ens hem dirigit a la parada d'autobús per anar a visitar Galle, on encara es conserva una petita part de l'antiga ciutat amurallada, neta, plena de botigues i souvenirs per guiris, restaurants italians i llocs per fer un bon coffee..

La visita a durat exactament 1h, un cop feta la visita de rigor, hem tornat al nostre refugi de platja per descansar del intens ritme que portem aquests últims dies... però aquest cop no hem fet la nostra cervesa lion, sinó que hem volgut probar la Anchor, també Srilankesa, de moment, força passable...


El nostre gran dia es pot resumir amb aquesta fotografia.

domingo, 27 de julio de 2014

UNAWATUNA

Avui és el dia en que faig 29 anys! Com m'agrada estar fora quan faig anys!! Així cada any que passa recordo amb més claredat on era l'anterior i la sort que tinc de caigui en vacances!!

El dia d'avui el podria resumir en una frase: posició horitzontal sobre la sorra i anar girant segons el sol dicti! 

Hem anat a dinar un plat de fresh fish boníssim a peu de platja (e esperat aquest moment des de que vam sortir de Barcelona!) I per rematar el luxe que me permès avui, hem fet un Rotty Chocolatte (una crepe de chocolata)!. 

Ja sóc feliç, ja e carregat piles per aguantar uns dies més sense menjar peix, ni gambes, ni crancs mmmmmmmmm paro d'escriure-ho que ja ho trobo  a faltar!

Ens quedem un dia més aquí, però ens canviem d'habitació, després de fer-li pena, ser simpàtica i regatejar fins a l'extenuació, ens deixa el mateix preu que hem pagat per aquest antro on en aquests instants escric aquestes línies, però molt més net i a la platja.

Despedim el dia amb unes lions en un xiringuito amb hits espanyols del s.XIX.

Només em queda dir GRÀCIES a tots/es els que m'heu fet sentir a prop de casa meva, Barcelona, tot i estar a l'altre punta de món, us estimo a tots i cada un/a. 

Avui no he bufat espelmes (amb el que les odio), ni he tingut un pastís de llimona  del Forn del Passeig ni la meva mare ma fet una de les seves boníssimes paelles, però he rebut el regal més gran del món: saber que tinc grans amics/gues que han dedicat un instant del seu temps en felicitar-me per les xarxes socials i tenir el gran plaer de fer Skype (quin gran invent!) amb les persones més importants de la meva vida.