KANDY- HAPUTALE

Ens despetem molt d'hora procuran no trepitjar gaire el terra descalces, ja que durant aquestes dos nits, les "cucaratxes" han fet couchsurfing a la nostra habitació!

Recollim i ens dirigim a comprar algo d'esmorzar a les nombroses pastisseries de Kandy (bollitos tous amb sucre i mini- magdalenes. El forn te unes cadires enmig i ens hi assentem bebent el nostre nescafé de màquina, ens sentim com si fossim a l'escenari d'un teatre i nosaltres en fossim els micos de fira!.

Carregades amb les nostres motxilles, ens dirigim cap a l'estació de trens on ja ens esperen 50 guiris més que faràn el nostre mateix recorregut.

Les 6h de tren de Kandy a Haputale són impresionantment belles, divisem els immensos camps de té i els seus recol•lectors/eres, la boira a mesura que anem pujant d'altitud, la pluja, el sol, i fins i tot una japonesa que perd la xancleta assentada a la porta oberta del tren i sembla que se li acabi la vida!.

Sens dubte, un més que recomanable tragecte, demà farém el que diuen que és el millor trajecte per fer amb tren, ja que s'hi veuen més camps de té, de Haputale a Ella (1h).

El poble de Haputale no té res de rés, però estém encantades amb el nostre allotjament (Amarasinghe Guesthouse) barato, tranquil, habitacons molt amples, un jardí colorit i els dos propietaris molt correctes i amables.

KANDY

Avui ens hem despertat molt d'hora amb unes ganes bojes d'agafar el bus i anar a l'orfenat d'elefants a Pinnewala.

Un cop arribades, descobrim que ens fan tornar a pagar (q raro...).

Un cop dins, ens porten a fer una ruta sobre l'elefant enmig del bosc i el nostre guia agafa la càmara de fotos de la Sandra i es converteix en un autèntic fotògraf: ens fa un "book" en menys de 30 minuts.

Toca l'hora del bany! El guia ens dona la closca d'un coco i ens indica com hem d'anar rascant i mullant-la per fregar l'elefant! Quina passada! L'animal allà estirat a l'aigua i ni moure's!
La péll és aspre i amb pelets com els porquets, fa una mica d'angúnia i tot, però és un animal tant fantàstic i fascinant que li perdonem que ens hagi fet un peeling a les cames!
És quan gira la trompa cap a nosaltres quan descobrim que l'halitosis també es dona en elefants!.
Ens quedem rondant pel parc i veiem dos elefants més lligats als arbres amb unes fines cadenes i un cartell que ens diu que no ens hi acostem a menys de 10 metres. M'hi quedaria tot el dia embobada veient com actuen, són molt graciosos i carismàtics!
Ens expliquen que els elefants asiàtics són els únics que ténen la péll pigmentada, a diferència dels africans.

Realment és una experiència genial poder compartir aquest matí tant especial amb aquests gegants però inofensius animals!
Poder sentir la seva columna vertebral quan hi pujem, poder banyar-los (encara que sigui en una charca amb poca aigua, perquè fa molts mesos que no plou), veure'ls els ulls com et miren de reüll i veure com juguen amb la seva trompa, sens dubte, serà una gran experiència que recordarem del viatge, quan tot just portem una setmana (ens en semblen moltes més).

Tornem a dinar a Kandy i divisem un Telepizza, sense pensar-ho i anem de cap! Els macarrons amb formatge em semblen la paella dels Diumenges (boníssima, mama!!)

A la tarda anem de visita al temple budista situat al costat del llac, magníficament cuidat i on podem veure totes les ofrenes  i els rituals que tenen un alre cop.

DAMBULLA- KANDY

El nostre encantador xofer ja ens espera per portar-nos al lloc on agafarem el bus per anar a Kandy. 

Agafem el primer bus local on ens barregem entre els natius i paguem 200 IKR les dos (1,20euros) per un trajecte de 4h amb parades a lo "spiderman" i enxovades com sardinetes. 

Un cop triat el nostre lloc on dormir les pròximes dos nits, passajem per Kandy, segona ciutat més importan (després de Colombo). 

És una ciutat maca, amb el llac al mig i els temples budistes mes macos que hem vist fins ara (i gratis!). 

És una ciutat inundada de "forns de pa" amb mil i un dolços per escollir a granel o a l'engrós (molt semblants als americans amb els seus pastissos de colorins).

Anem a veure les danses srilankeses a un teatre de la ciutat, amb la indumentària típica en cada cançó i on ens il•lustren, mitjançant danses, els diferents rituals per la caça o la veneració als deus. Molt recomanable i molt barat (1000IKR = 6€ les dos), tenint en compte totes les entrades que hem arribat a pagar per visitar els diferents llocs.

Rondem desesperades buscant un lloc per fer la nostra birra "lion" i acabem en l'únic lloc decadent de la ciutat on bebem a la velocitat de la llum per tal de marxar corrents i no sentir-nos violades visualment pels 4 borratxos de bar.

DAMBULLA

Quedem amb el nostre conductor a les 7h del mati per iniciar el nostre "guiri day":

1- Rock temple: Amb una calor espantant, iniciem el nostre ascens per les infinites escales cap al cim del rock temple. Aquest temple es l'antic palau dels reis de Sri Lanka, on es van fer construir un espectacular mansion, on et reben unes urpes de lleó a l'entrada. Iniciem la pujada per les escales fins arribar a veure unes vistes increibles del poble de Sigiriya.

2- Mentres ens dirigim cap a la segona visita, el nostre conductor ens para a un lloc on podem tenir la oportunitat de pujar dalt d'un elefant (previo-pago). Una experiència molt bonica, si no fos per les continues i persecutories persones que ens demanen diners extres per quaselvol de les coses que fem, n'estem una mica bastant cansades, perquè negar-ho.

3- Anem a un "Ayurveda garden", un jardi gegant, on el dr. ayurvedic ens va mostrant cada una de les plantes i perquè serveixen. 

Descobrim que molts cops son molt simpatics inicialment, però dsspres, et sorprenen demanant que compris qualsevoo cosa i si no ho fas, s'enfaden i posen males cares. T'arriben a esgotar. 

4- Temple del Buda d'or (Golden Buda): Ens dirigim cap a Dambulla per veure la nostra última turistada obligada. Després de tornar a pujar escales, veure moltissims micos, pentinats amb la ratlla al mig que s'acosten sospitosament (a mi em fan por i fàstic per igual), arribem al temple budista (sincerament, he de fer una feina de camp per saber-ne mes de simbologia i rutines budistes).

Esgotades, dinem i tornem al nostre lake resort per descansar i fer la nostra primera estesa de roba neta, fet que provoca un gran satisfacció als nostres amics al veure la roba interior penjada al sol... 

Cansades de la seva contínua presència, decidim anar a passejar per les casetes perdudes que bordejen el llac, amb la gran satisfacció de poder tenir el plaer de coneixer la gent que hi viu i sobretot (i per mi la més vital), acabar fent el te a casa d'una senyora encantadora que domina bastant bé l'anglès (n'hi ha molts que no en saben i la comunicació es fa escassa), menjant pastetes que fa ella i ensenyant-nos la seva humil casa sense demanar-nos res a canvi, simplement, una mica de companyia i trencar amb la seva rutina diaria.

Dia 2 SRI LANKA: DAMBULLA

Ens despertem i agafem forces amb un fantàstic esmorzar en el nostre  City Rest Fort Colombo que recomano al 100% (net, cèntric, bonissim esmorzar i WIFII!!).
Ens dirigim cap a l'estació de busos (feina gens fàcil, tenint en compte el poc anglés que tenen i les indicacions complexes, sumat a que anem  carregades com a burres i la calor sofocant).

Per fi podem agafar el nostre bus direcció Dambulla: 4h amb aire condicionat  i música srilankesa a tot drap. La Sandra observa amb consternació (jo n'estic inmunitzada des de  Filipines l'any passat amb les meves mams!), com les parades de bus no són literalment parades, ja que el bus obre la porta i la persona en qüestió, abandona el transport saltant directament com si fos spiderman, per sort, tenen la delicadesa de parar per poder baixar-nos.

Després de regatejar fins a l'extenuació, un tuk-tuk ens porta en el que ha de ser un paradís de la calma  i la tranquilitat al costat del llac, res més allunyat de la realitat. El lloc, que prometia spa i piscina, es converteix en unes habitacions molt ben situades, amb bones vistes i sense sorolls cosmopolites, però ple de fauna masculina rondejant intermitentment per la nostra zona...
Decidim sortir a conèixer el poble de Dambulla i fem 6 km caminant fins arribar al centre (com si no estiguéssim prou cansades...).
Com que sóm bastant addictes a fer la cerveseta local al acabar la jornada laboral (diga-li vacacional), busquem incansablament un bar per fer-ho, i la nostra gran sorpresa ens la trobem quan NO EXISTEIX cap lloc on puguis fer una birra tranquil.lament assentat, investigo i entenc que per poder vendre alcohol, necessiten comprar una llicència (conclusió: ningú vol pagar).
Ens diuen que l'únic lloc on poder comprar 2 cerveses és pujant unes escales decadents, que estàn situades a dins d'un supemercat, on nomès hi han homes i ens miren com si fossim apestades o com si estiguèssim cometent 7una il●legalitat. Satisfetes i amb les nostres birres i la fruita per sopar, ens dirigim al retir espiritual, la nostra "casa del lago" (típica peli d'antena 3 de diumenge tarda).

És en la transició cap a la nostra "casa del lago" quan coneixem al que serà el nostre fantàstic i encantador xòfer el dia següent, li dirém el gran "guiri day".

Dia 1 a SRI LANKA

Sense dormir i eufòriques degut a la nostra última gran nit a Mumbai, agafem a les 4h el nostre taxi que ja ens espera amb ulls vermells (millor no treure'n hipòtesis).

L'espera i els 3 avions que hem d'agafar són interminables, però quan veiem l'últim avió de Jet Cost de fireta que ens a de dur a Colombo, veiem la llum al final de túnel. 

Desprès dels innombrables controls, preguntes i palpacions dutes a terme per la guardia de torn, el cartell de Welcome to Srilanka ens dona la benvinguda. 

Ens dirigim a Colombo city, no sense abans adonar-nos que estarem diàriament controlades, sota la mirada penetrant i dents blanques perfectes dels nostres amics srikankesos. 

De moment, arribem a la conclusió que són serios (que no seriosos),  amables i respectuosos.

Després de descansar i enganxar-nos unes hores al nostre estimat wiffi, decidim anar a explorar una mica els voltants de la nostra guest house, fins que arribem de cop i volta a una espècie de "Poble Espanyol" Srilankés on hi fan música en directe. Ens hi quedem perquè necessitem probar la "3 coins Lager" (cervesa de Srilanka). 

Caiem en un somni profund en el que ha estat un bon inici de la nostre recerca per Sri Lanka.

Dia 3 a Mumbay

Continuem amb la pluja.

Com que ens hem adormit  i no ens donen l'esmorzar, ens dirigim a una cafeteria a menjar un cafè i un croissant de xocolata!! (Sento un immens plaer!).

Un cop retrobades amb el Guille, ens porta a l'estació de trens perquè veiem la concurrència de gent i la magnitud arquitectònica. Després d'embadalir-nos amb la gent, els trens, la vida i les rates, seguim la nostra travessa en busca del sanctuari de vaques sagrades.

Caminem amb un rumb determinat pel Guille (jo crec que molts cops ens perdem, però és una opinió que no manifesto oralment) i ens endinsem en mercats varios i variopintos on s'hi venen tot tipus de productes, majoritàriament fruites i robes per fer saris a mida i fins i tot unes merdes seques de vaca axafades en forma de tortitas de maiz.

De cop i volta, girem la cantonada i ens topem, (tot orgullós i satisfet del seu sentit de la orientació), el sanctuari de vaques! És un racinte on comprem a l'entrada unes boles compactes de barreja de cereals i palla que les vaques mengen amb delit. Ens donen unes quantes branques dels arbres per alimentar-les. Està prohibit fer fotos per ser lloc sagrat i, segons el Guille, el fet de donar de menjar a les vaques, el nostre Karma cambiarà a millor (de moment, mentres escric aquestes línies, estem en un bus a Sri Lanka, on la música infernal que ens acompanyarà durant les 4h restants).

Després de fer la bona obra del dia, mengem a un restaurant hamburguesa, patates i no pot faltar, la cervesa India!

Per desconnectar dels claxons, gent i pluja ens donem una treba i passem la tarda al nostre hostel.

Quedem al Sea Palace per prendre mojitos i caipiroskas amb el Guille i el seu amic Àngel, la nit passa entre begudes, anacardos, pistachos i riures, molts riures, fins que els Indis ens fan fora i ens posen la beguda en un got de plàstic (tinc un dejavi a Barcelona). 

De cop ens ve de gust veure rates i ens endinsem en uns carrerons on gairebé es pot dir que trobem el mestre Estallicó (de les Fabuloses Tortugues Ninja) en persona...

El rellotge marca les 2:15h i a les 3h ens "despetaran" amb el cafè al nostre hostel per agafar el primer dels tres avions que ens hauran de portar a Sri Lanka!

Sense dubte... una gran última nit a Mumbay.