MUNNAR

El despertador sona a les 7h del matí, hem dormit 10h seguides i encara en podriem dormir més (el cansanci es va notant ja...).

Ens posem en marxa i agafem el bus públic, després de molt insistir al del hostel que no volem res organitzat (a hores d'ara segurament encara no ho hagi entés) i fem una hora de camí per les curves i les muntanyes plenes de té i tenim la gran sort de poder veure alguna dona recol•lectant-ne.

Arribem al destí i acabem pagant entrada i dos càmeras per baixar unes escales i veure indis posando i fent-se fotos (amb les seves ulleres de mafiós) que en pocs minuts penjaràn al facebook amb el magnífic paisatge de fons de les muntanyes. 

Cantem més que una almeja! Està ple de turisme indi...i nosaltres! I com era d'esperar, em demanen que em faci una foto amb ells...(no em deixarà de sorprendre mai crec!).

Enlloc d'esperar-nos una hora i degut a les ganes de poder veure i fer fotos de primera mà a les recol•lectores de té, comencem a caminar per la carretera.

Tot i els nombrosos busos turístics amb la música a tot volum carregats d'indis eufòrics (i això que a Kerala està prohibit l'alcohol) i els claxons que no paren de sonar, podem fer fotos a les plantacions i tenim el plaer de conèixer els seus fumigadors, vestits com els caçafantasmes!. 

Enmig de la nostra caminada, el mateix conductor que a l'anada ens para per recollir-nos i portar-nos al poble de Munnar.