Ens despertem a les 6:30h per anar a esmorzar (sempre tarden més de 1h en portar-te el que demanes) i anem al nostre amic indi (el del italian coffee bar) per arreglar amb el seu germà el passeig pels backwaters que volem fer durant el dia d'avui.
Acabem pagant 1200 INR (15euros) per persona per estar tot el dia passejant pel riu i veient la vida real i diària de la gent que viu en aldees al marge de la ciutat, on esperar el barco a les plataformes elevades per anar a comprar a la ciutat o netejar la roba al riu putrefacte es el seu dia a dia.
Compartim canoa i dia amb una parella de Munich encantadors. La canoa no té motor, tenim un indi al darrere que rema amb insistència i ens adentra en canals estrets on gaudim de la tranquil•litat i el cant dels corbs, fins i tot conseguim veure un ocell que es diu kingfisher (nom de la cervesa india), de color blau i vermell.
Fem una parada per dinar a un dels poblets amagats entre el riu. Entrem a casa d'una familia india on ens deleiten amb un dinar típic kerala, amb fulles gegants de palmera com a estovalles, arròs blanc al centre i diferents cundiments per barrejar a l' arròs, tot això, amb l'atenta i riallera mirada dels indis veient-nos menjar amb les mans, feina gens fàcil, per cert.
Tornem amb la panxa plena a la nostra canoa i disfrutem de la pau i la tranquil•litat que suposa passejar un diumenge de resaca (resaca india, nosaltres ja sóm abstèmies) pels backwaters de Kerala, nomès amb el so de l'aigua, els ocells i el motor dels altres barcos més grans (i molt més cars), sens dubte, una de les millors coses que es poden fer en aquesta regió.
Acabem el nostre dia sopant a un restaurant indi uns mixed noodles molt recomanables i xocolata de postre.
El dia d'avui ja em canvia la percepció dels indis (però com podréu comprobar en pròximes entrades al bloc, no durarà gaire), ens han tractat amb simpatia, educació i fins i tot amb rialles, no ens han intentat estafar ni vendre coses que no volem
India és així: "Una de cal, otra de arena" un dia encara crec en ells, l'altre no els suporto.
Com tu dius, un dia els mataries i l'altre els abraçaries...Són molta gent i hi ha de tot... Però a vegades els contrastos s´ón els que més ens enriqueixen... I aquestes situacions quan siguis a casa les veuràs amb un record taaant bo i divertit!!!
ResponderEliminar