Que fer a Maldives quan plou??? Anar a bucejar!!! I això és el que vaig fer durant els dos dies següents!
Molts bucejadors professionals trien Maldives com a únic destí per gaudir d'aquest addictiu i fascinant esport: el buceig. I quina millor manera que fer-ho amb els maquíssims i encantadors divers de MAAFUSHI DIVE!!!
Després de fer dos immersions al dia i baixar 30m, tinc el gran plaer de veure taurons de puntes negres i blanques, peixos de molts colors i gegants(gairebé més grans que els taurons), tortugues, coralls i nombrosos peixos dels cuals no en se el nom.
Maravellada i fascinada per tenir aquest gran plaer, tornem a terra ferma, no podría ser més feliç...
La pluja de mitja tarda em dona una petita treba per per poder absorvir els últims rajos de sol de Maldives i respirar l'aire net i pur d'aquesta magnífica illa.
Els núvols començen a aparèixer i enmig d'una magnífica posta de sol, la gent surt com els bolets a la Fageda de'n Jordà per tenir record de l'espectacle que visualitzem davant nostre: palmeres, platja, sorra, aigua transparent, núvols i sol ponent-se... a parti d'aquí, tothom pot fer-se una idea de perquè les meves narracions són tant poètiques, melancòliques i crec que no estàn a l'alçada del que he viscut aquests dies...
Allargant les hores que ens queden per disfrutar del paradís i enmig de la foscor (quan es pon el sol és difícil de veure-si, la il•luminació és de lo més escàs), decidim anar a passejar i entrem en una botiga de quadres pintats per ells, acabem parlant, posant-nos cançons espanyoles i tocant la guitarra, sota la meva fascinació per com poden ser tant extrahordinàriament amables, simpàtics i sobretot guapíssims, ens regalen un coco pintat per ells que el venen de souvenir a la botiga. Sens dubte, el millor souvenir de tot el meu viatge!
Després d'estar hores amb ells, ens diuen que van a assejar les cancons típiques maldiveses i els hi acompanyem. L'espectacle que ens ofereixen uns 15 nois tocant els "drums", ballant i cantant no té preu. Ens expliquen que assajen perquè tenen un concert a Malé per recaudar diners per Palestina i també perquè són els encarregats d'amenitzar la velada als hostes dels resorts privats.
Demà marxem i sento una barreja de tristesa, malancolia i privilegi que barrejats només fan que reafirmar-me en que no es necessiten gaires coses per ser feliç i que no podría viure sense la platja ni les palmeres (si, a la Barceloneta també n'hi han, però el sentiment no és ben bé el mateix,,,).
No podríem tenir una millor despedida, a l'alçada de la seva gent i els seus paisatges.
Després de fer dos immersions al dia i baixar 30m, tinc el gran plaer de veure taurons de puntes negres i blanques, peixos de molts colors i gegants(gairebé més grans que els taurons), tortugues, coralls i nombrosos peixos dels cuals no en se el nom.
Maravellada i fascinada per tenir aquest gran plaer, tornem a terra ferma, no podría ser més feliç...
La pluja de mitja tarda em dona una petita treba per per poder absorvir els últims rajos de sol de Maldives i respirar l'aire net i pur d'aquesta magnífica illa.
Els núvols començen a aparèixer i enmig d'una magnífica posta de sol, la gent surt com els bolets a la Fageda de'n Jordà per tenir record de l'espectacle que visualitzem davant nostre: palmeres, platja, sorra, aigua transparent, núvols i sol ponent-se... a parti d'aquí, tothom pot fer-se una idea de perquè les meves narracions són tant poètiques, melancòliques i crec que no estàn a l'alçada del que he viscut aquests dies...
Allargant les hores que ens queden per disfrutar del paradís i enmig de la foscor (quan es pon el sol és difícil de veure-si, la il•luminació és de lo més escàs), decidim anar a passejar i entrem en una botiga de quadres pintats per ells, acabem parlant, posant-nos cançons espanyoles i tocant la guitarra, sota la meva fascinació per com poden ser tant extrahordinàriament amables, simpàtics i sobretot guapíssims, ens regalen un coco pintat per ells que el venen de souvenir a la botiga. Sens dubte, el millor souvenir de tot el meu viatge!
Després d'estar hores amb ells, ens diuen que van a assejar les cancons típiques maldiveses i els hi acompanyem. L'espectacle que ens ofereixen uns 15 nois tocant els "drums", ballant i cantant no té preu. Ens expliquen que assajen perquè tenen un concert a Malé per recaudar diners per Palestina i també perquè són els encarregats d'amenitzar la velada als hostes dels resorts privats.
Demà marxem i sento una barreja de tristesa, malancolia i privilegi que barrejats només fan que reafirmar-me en que no es necessiten gaires coses per ser feliç i que no podría viure sense la platja ni les palmeres (si, a la Barceloneta també n'hi han, però el sentiment no és ben bé el mateix,,,).
No podríem tenir una millor despedida, a l'alçada de la seva gent i els seus paisatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario