MAAFUSHI-1

Tots els aeroport són lletjos i caòtics? NO, L'aeroport de Malé n'és l'excepció que confirma la regla! Després de passar pel fatídic control d'immigració i considerar-nos aptes per entrar a terres Maldiveses (fins i tot sóm repassades per una llista de non-gratos) recollim el nostre glamurós equipatge i sortim del diminut aeroport-port.

Només sortir trobo el meu nom i cognoms agafats per un guapíssim maldivés, a partir d'aquest moment, les coses sé que només podràn anar a millor...

Mentres esperém a que el nostre privat transfer ens porti cap a la illa de Maafushi on ens hi estarém els pròxims 5 dies, admiro el aeroport-port on ja es visulitza el color de les seves aigües i la tranquil•litat que poseeix aquest país, per no parlar de l'amabilitat dels seus natius.

 A partir d'aquí, tothom que llegeixi aquestes (de vegades, més que pesimistes) línies, s'adonarà que el meu caràcter narratiu evoluciona de manera substancial cap a uns més que eufòrics i optimistes relats sobre el que és el dia a dia a l'illa de Maafushi.

Un cop al nostre speed-transfer (no és que anem de pijes ni res semblant, el fet d'agafar aquest mitjà de transport és perquè només surt un ferry públic al migdia i no l'hem pogut agafar).

Després de 45 minuts al barco i contemplar embelessada (qualsevol dels adjectius que utilitzi aquests dies són pocs per descriure el que veig i sento) els atolons, les illes privades, el cel i el mar, arribem a la illa de Maafushi. 

Baixem i ens porten l'equipatge amb un carro amb rodetes, fet que la meva esquena agraeix rotundament.

Entrem al hotel i allà està el meu home Mumbayés (gentilici que m'acabo d'inventar dels que viuen a Mumbay), el Guille que ha decidit passar dos dies a Maldives, com qui se'n va a Castelldefels! Encantada de saludar-lo i de rebre un suc boníssim i una tovalloleta per rentar-nos les mans (no estém acostumades a tanta cervicialitat), ens fiquem el bikini i/o banyador i sortim a comprobar les marevelles d'aquesta illa.

Ens informen que a l'illa està prohibit banyar-se amb roba de bany, perquè són musulmans, però hi ha una petita part reservada a turistes on no veig l'hora de poder comprobar que realment sóc on sempre he volgut ser.

L'aigua està inmillorable i sota una posta de sol amb núvols, sóc la dona més feliç de la terra.

Després d'assimilar-ho tot, la gana apreta i descobreixo estupefacte que res és tant car com ens ho fan imaginar! Els preus del menjar són molt barats (després sempre hi afegeixen les mil taxes que tenen) i assequibles, per tant, us desfaig el gran mite de Maldives:  només hi poden accedir les grans èl•lits del país. Resposta: NO. 

Si és cert que Maldives està format per més de 2000 illes, les cuals moltes d'elles són privades i exclusives de resort de luxe, però la illa de Maafushi en la cual m'hi trobo, està habitada per ells i conviuen amb els extrangers (majoritàriament parelles), fet que porta a poder viure en primera persona el dia a dia de la illa i poder comprar aliments en els colmados, però amb l'única pega de que no és permés l'alcohol (recordem que són musulmans) i per tant, ens quedem abstèmies de cervesa durant una setmana... però ja ens emborratxem de bellesa (que poètica em torno de vegades).

I contemplant la posta de sol, assentada en una comodíssima amaca i escoltant el so que els crida a resar a la mezquita, em despedeixo advertint que la narració del pròxim dia serà de lo més sentimentalment intensa, ja que els meus primers divings en aigües Maldiveses no podríen haver començat millor...

Aeroport- port de Malé

 Vistes des Malé des del speed- transfer