Bienvenido mr. MONZÓN!!

I.... desprès de 3:30h d'avió (barcelona-istambul) i 7h (istambul-mumbai), per fi podem anunciar que JA SOM A MUMBAY!!

1a prova superada amb èxit: TENIM LES MALETES SENCERES

2a prova superada: cambiar euros a rupies indies (100 euros= 7000 INR).

3a prova superada: agafar un taxi (prepaid taxi) i portar-nos al YWCA.

4a prova (en curs de superació mentres s'escriuren aquestes linies): esperar mes de 5h a poder fer el checking i per fi poder veure el nostre llit dels pròxims tres dies.

Cal esmentar que el vol no ha sigut el que se'n diu tranquil  i comfortable: aire acondicionat a tope, olors (per mi pudors insufribles) a menjar i nens que no saben estar callats (hi ho diu una mestra de vacances), per tant, el nostre estat físic i mental a les 10:33h (7:04h a barcelona) del matí, s'assembla més al d'anar a treballar d'empalmada que el de comencar unes boniques vacances per la caòtica India.

El temps tampoc ens ajuda en el dia d'avui: la pluja intermitent fa que la xafugor sigui esperpèntica i l'aigua (embotellada sempre) indispensable!.

La Sandra afegeix, com a tema rellevant a comentar en aquesta nova entrada, que els corbs asquerosos i sorollosos que sobrevolen el nostre cap, són punkys (a mi em recorden a la peli de psicosis, disposats a atacar en qualsevol moment): són negres amb una gran franja al cap de color gris.

I si desprès de sobreviure als taxistes intrèpids que toquen el clàxon cada segon, la pluja que de cop es planta sobre nostre i fem aquaplanning (sense necessitat de curset RAC previ), les mirades gens discretes dels indis al nostre pas (i avui anem amb pantalons llargs), les olors a curry, incens i suor tot barrejat amb unes aceres amb les baldoses gens fiables i sense semàfors, els nens i les nenes despullats jugant amb la brutícia i l'aigua acumulada al carrer, dormint a resguard a les taulades poc fiables del barri de Colaba, ens plantem a dia 10 de Juliol del 2014, amb 4 guiris americans mal contats i molt per descobrir...

Tot i el meu aparent pessimisme, que no cunda el pànico!! Sobreviurém, nomès ens cal dormir unes quantes hores seguides, una dutxa i menjar decentment!

Acabo el meu speech a Mumbai amb unes ganes bojes de que arribin les 14h i dirigir-nos al Maker Towers, al restaurant Kamal, near kaf pareid  (pronunciació que he de dir al taxista) per retrobar-me amb el Guille!! (Que des d'aquí aprofito per agraïr mil i un en demanar festa als seus jefes indis per fer-nos de guia turístic i, per deixar-me dutxar en el seu espectacular Taj Majal hotel, depenent del nivell de guarreria del nostre YWCA hostel!).

Hores més tard.... cap a les 17:40h de la tarda ( i amb els llabis fumejant dels noodles ("without" curry), ens enganxa el MONZÓN en plena força!

La meva pobre capelina del decathlon per fi és estrenada! Ens refugiem a cobert esperant a que la pluja minvi, però veient que això és un "pozo sin fondo", ens dirigim en busca d'algun taxi que ens vulgui portar a la nostra mansión! El taxista, un home dels més agradables que em trobat, ens fica Pit Bull i cancons que "suposadament" a una occidental han d'agradar... però riem i ells ja són feliços, i jo també de veure'ls riure amb aquests ulls tant expressius i característics.

PD: La nostra dutxa està més que passable i no cal anar al grand hotel




El nostre YWCA of Bombay, International Centre             (18, Madame Cama Road. 400 001)

(Molt recomanable)

Y

Corb punky

Rupies Indies (INR)

1 EURO= 0, 012 INR