Dia 2 SRI LANKA: DAMBULLA

Ens despertem i agafem forces amb un fantàstic esmorzar en el nostre  City Rest Fort Colombo que recomano al 100% (net, cèntric, bonissim esmorzar i WIFII!!).
Ens dirigim cap a l'estació de busos (feina gens fàcil, tenint en compte el poc anglés que tenen i les indicacions complexes, sumat a que anem  carregades com a burres i la calor sofocant).

Per fi podem agafar el nostre bus direcció Dambulla: 4h amb aire condicionat  i música srilankesa a tot drap. La Sandra observa amb consternació (jo n'estic inmunitzada des de  Filipines l'any passat amb les meves mams!), com les parades de bus no són literalment parades, ja que el bus obre la porta i la persona en qüestió, abandona el transport saltant directament com si fos spiderman, per sort, tenen la delicadesa de parar per poder baixar-nos.

Després de regatejar fins a l'extenuació, un tuk-tuk ens porta en el que ha de ser un paradís de la calma  i la tranquilitat al costat del llac, res més allunyat de la realitat. El lloc, que prometia spa i piscina, es converteix en unes habitacions molt ben situades, amb bones vistes i sense sorolls cosmopolites, però ple de fauna masculina rondejant intermitentment per la nostra zona...
Decidim sortir a conèixer el poble de Dambulla i fem 6 km caminant fins arribar al centre (com si no estiguéssim prou cansades...).
Com que sóm bastant addictes a fer la cerveseta local al acabar la jornada laboral (diga-li vacacional), busquem incansablament un bar per fer-ho, i la nostra gran sorpresa ens la trobem quan NO EXISTEIX cap lloc on puguis fer una birra tranquil.lament assentat, investigo i entenc que per poder vendre alcohol, necessiten comprar una llicència (conclusió: ningú vol pagar).
Ens diuen que l'únic lloc on poder comprar 2 cerveses és pujant unes escales decadents, que estàn situades a dins d'un supemercat, on nomès hi han homes i ens miren com si fossim apestades o com si estiguèssim cometent 7una il●legalitat. Satisfetes i amb les nostres birres i la fruita per sopar, ens dirigim al retir espiritual, la nostra "casa del lago" (típica peli d'antena 3 de diumenge tarda).

És en la transició cap a la nostra "casa del lago" quan coneixem al que serà el nostre fantàstic i encantador xòfer el dia següent, li dirém el gran "guiri day".