Agafem el bus per anar a Weligama amb el trajecte més curt que hem fet fins ara, 30 minuts.
Quan el conductor ens avisa que ja hi sóm, és quan hem de mig tirar-nos per baixar.
Ens n'adonem que aquest poble és un altre que no té centre pròpiament dit, és a dir, les cases es van construint als voltants de la carretera principal.
Ens n'adonem que aquest poble és un altre que no té centre pròpiament dit, és a dir, les cases es van construint als voltants de la carretera principal.
Ens porten en tuk-tuk a una casa d'una senyora i els seus dos fills. Molt tranquil•la i al costat de la platja, la platja més desèrtica i es podria dir de postal, si no fos per les onades que ens persegueixen!
Però la tranquil•litat no podia durar gaire... uns nois del poble se'ns acosten per parlar i descobrim que un d'ells és "fisherman", els homes que pesquen sobre d'un stick de fusta a dins el mar.
Després de la meva insistència, es disposa encantat a fer-nos de model i a simular que pesca! I tot això gratis! (Ens diuen que els homes que pesquen d'aquesta manera s'han popularitzat tant que demanen diners a canvi de que els hi facin fotos...).
Ja hem fet amics nous i unes grans fotos que ompliràn, molt probablement, la meva paret blanca a Barcelona!.
Després de la meva insistència, es disposa encantat a fer-nos de model i a simular que pesca! I tot això gratis! (Ens diuen que els homes que pesquen d'aquesta manera s'han popularitzat tant que demanen diners a canvi de que els hi facin fotos...).
Ja hem fet amics nous i unes grans fotos que ompliràn, molt probablement, la meva paret blanca a Barcelona!.
Per dinar ens preparem una semi-TRUITA DE PATATES AMB PA I TOMÀQUET!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario