WELIGAMA- UNAWATUNA

Ens presentem a Unawuatuna amb una calor asfixiant i una humitat del copón, amb les nostres inseparables motxilles començem el peregrinatge de buscar allotjament per les següents dos nits. 

Se'ns gira feina, ja que ens trobem en un poble totalment de guiris, amb les seves tendes de pareos, souvenirs i d'altres menesters que no podem comprar, degut al nostre reduït pes!

Comencem per una part de la bahia i anem preguntant preus: que no veuen com anem?? No portem maleteta de rodetes!! No sóm riques!! No podem gastar en una nit el que portem pagat en allotjaments en 20 dies!!!.

Després de molt discutir i negociar, acabem a l'altre extrem de la bahia a una caseta blava que recorda als antics canviadors de platja per les dones. Estem a peu de platja i les vistes sóm fantàstiques, tinc un petit dejavú i em situo a les caletes de la costa gironina (salvant molt les distàncies!). 

Endutes per l'impuls i les ganes de tirar-me al mar, al mar, al maaaaaaaaaar..., acceptem el preu que ens diu la dona (es nota que estàn més que acostumats al turisme, perquè aquí és impossible regatejar!) I ens passem la resta de dia tumbades i remullades.

Però quan es fa fosc tot canvia... la nostra petita caseta blava se'ns presenta com un antro rovellat, ple de formigues i brut... tot no es pot tenir diuen... (pasarém la nit com puguem i demà serà un altre dia! El dia en que faig 29 anys i em fotré un plat de fresh fish a peu de platja en el meu honor (se'm fa la boca aigua només de pensar-ho!). 

(Felicitats mama!, per tots els que coneixeu alguna Anna, ja feu tard en felicitar-les!)